dissabte, 23 d’octubre de 2010

Observem les carxoferes i les pastanagues





La classe de 5 anys B observa les carxoferes a l’hort d’infantil.




La carxofa o alcaucil (Cynara scolymus) és una planta conreada en climes temperats.

El nom de carxofa procedeix de l'àrab al-kharshûf; el d'alcaucil de l'àrab al-qabsíl.

Originalment procedents del Mediterrani, Nord-oest d'Àfrica.

La carxofera és una planta molt propera del card borriquer comú.

És perenne de fins a 2 metres d'altura, de la família de les compostes, que torna a brollar del cep tots els anys, passat l’hivern, si el fred no la va gelar.

Tira una rosassa de fulles profundament segmentades encara que menys dividides que les del card i amb poques o cap espina. Les fulles tenen color verd clar en el feix i en el revés estan cobertes per una pelussa blanca que li donen un aspecte pàl•lid. Tant el pecíol de la fulla com la vena principal tenen costelles longitudinals molt sortints.


Les flors són de color blavenc. A la part alta de la tija, i en algunes branques que sorgeixen laterals porten uns cabs molt gruixuts, les carxofes, cobertes de nombroses bràctees coriàcies, a la base de les quals està el tendre i comestible. En florir, endureixen molt aquestes bràctees i no es poden aprofitar per menjar.

En la carxofa, després de l'aigua, el component majoritari són els hidrats de carboni, entre els quals destaca la inulina i la fibra. També conté minerals com el sodi, el potassi, el fòsfor, el calci i el ferro; i entre les vitamines destaca la presència de A, B1, B3 i petites quantitats de vitamina C. En la seva composició hi ha una sèrie de substàncies que es troben en petita quantitat, però dotades de notables efectes fisiològics positius:
• La Cinarina: substància àcida amb efecte colerètic, és a dir, amb capacitat per augmentar la secreció biliar. També és diürètic, provoca major expulsió d'orina.
• Els Esterols: amb capacitat per limitar l'absorció del colesterol en l'intestí.

S'utilitza per tractar l'anèmia, la diabetis, el restrenyiment, els càlculs de la vesícula biliar, la gota, el reuma i és molt recomanada per prevenir el càncer de còlon.

Es pot menjar cuita, calenta, tèbia, freda i cuita al vapor.
La manera més saludable d'usar-la és bullida al natural amb suc de llimona i oli.
En bullir-la, per evitar que s'enfosqueixi ha d'agregar a l'aigua de cocció un tros de llimona.

En triar-la s'ha de buscar el que estigui ben tancada i compacta en estrènyer-la, amb les fulles fermes, i per reconèixer si és fresca s'ha de separar una fulla, fallir-la i si produeix un soroll sec, el producte és tendre.

Les seves flors igual que les del card contenen el fermento lab. que serveix com a quall de la llet.


Wikipedia: Carxofa.

Alimentación sana

Botánica - ONLINE

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Todos los comentarios que se realicen no serán publicados al instante. Por seguridad, antes serán revisados para su aprobación.

Tots els comentaris que es realitzin no seran publicats al moment. Per seguretat, abans seran revisats per a la seva aprovació.