En algunes zones de l’illa d'Eivissa podem trobar el caragol Iberellus tanitianus (espècie endèmica d'Eivissa) i el Iberellus companyonii (espècie endèmica de Mallorca, Menorca i introduït en les Pitiüses).
El nom de Iberellus tenitianus ha estat assignat en record a la Deessa cartaginesa Tanit, que forma part de la història de les Pitiüses.
El caragol Iberellus tanitianus sol trobar-se en sòls calcaris no gaire assolellats, amb abundància de líquens, sota boscos de Pinus halepensis i en pendents pedregosos orientats al Nord i Nord-est.
Tenen una petxina globulosa helicoïdal i dos parells de tentacles retràctils, un parell proveït d'ulls i l'altre tàctil.
Els caragols es mouen com els cucs, alternant contraccions i elongacions del seu cos. Produeixen mucus per ajudar-se en la locomoció reduint així la fricció. Aquesta mucositat contribueix a la seva regulació tèrmica; també redueix el risc del caragol davant les ferides i les agressions externes, també els ajuda a mantenir-se lluny d'insectes perillosos com les formigues.
Els caragols són hermafrodites, produeixen tant espermatozoides com a òvuls. Han d'acoblar-se amb altres caragols perquè no poden autofecundar-se. Estan equipats d'un penis i de l'òrgan receptiu corresponent. Per parelles, s'inseminen l'u a l'altre, per fertilitzar internament els seus òvuls. Generalment, en la primavera i tardor, mentre el temps roman calent i humit. La còpula es fa generalment de nit.
Després fan un forat, enterrant els seus ous alguns centímetres sota la superfície de la capa fèrtil. Passats 12 dies (fins a 1 mes segons les condicions climatològiques), aquests ous s’obren i sorgeixen els caragols petits.
La petxina del caragol i les cobertes dels ous estan formades principalment per carbonat de calci. A causa d'això, requereixen una bona quantitat de calci en la seva dieta i un ambient aquós per produir una petxina forta. Per això els caragols es desenvolupen millor a les zones calcàries.
Els caragols hibernen (d'octubre a abril). També poden detenir la seva activitat a l'estiu en condicions de sequera, la qual cosa se li coneix com estivació. Per mantenir-se humits durant la hibernació, segellen l'obertura de la seva petxina amb una capa seca de mucositat cridada epifragma.
Com a curiositat podem dir que el caragol més gran de terra és el caragol gegant africà (Achatina fulica) que pot mesurar fins a 30 cm.
Fauna endèmica de Balears
Hesse (1908). Una nueva especie de Iberellus.
Wikipedia: caragol.
Eivissa-Medi natural
ARGO
El rincón de los caracoles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Todos los comentarios que se realicen no serán publicados al instante. Por seguridad, antes serán revisados para su aprobación.
Tots els comentaris que es realitzin no seran publicats al moment. Per seguretat, abans seran revisats per a la seva aprovació.