El dimarts 2 de novembre de 2010, la classe de 5 anys B hem plantat faves reina mora i de farratge a l’hort d’infantil.
Vicia faba, la favera, és una planta trepadora herbàcia, anual.
Té les tiges fortes de coloració verda, anguloses i buides, ramificades, de fins a 1,5 m d'altura. Segons l’afillament de la planta varia el nombre de tiges.
L'arrel de la favera creix en profunditat fins a aconseguir un llarg similar al de la tija de la planta. Com altres fabàcies, els nòduls de la mateixa tenen la propietat de fixar nitrogen en el sòl; encara que fins a un 80% del mateix és consumit per la pròpia planta, el 20% restant millora la fertilitat de la terra, per la qual cosa el cultiu s'empra en sistemes de rotació per enfortir sòls esgotats.
Té les fulles alternes, compostes, paripinnades, amb folíols amples de forma ovals -arrodonits, de color verd fosc.
Les flors estan agrupades en raïms curts de 2 a 8, aconseguint els 4 cm de llarg, amb pètals blancs tacats de violeta, porpra o negre. Són hermafrodites, i la planta és capaç de polinizar-se.
El fruit és un llegum, posseeix una beina allargada de longitud variable entre 10 i 35 cm i de consistència carnosa, tenen un envà esponjós amb una espècie de pèl apelfat entre les llavors sent aquestes més o menys aixafades. Dins d'aquesta beina se situen les llavors posades en fila. La beina, de color verd groguenc en estat immadur, s'enfosqueix i es torna pubescent en assecar-se. Els grans a l'interior de la mateixa varien entre 2 i 9.
Les faveres són originàries com a cultiu de l'Orient Pròxim, estenent-se per tota la conca mediterrània. Actualment la favera es conrea a tot el món.
La favera es desenvolupa bé en gairebé tots els tipus de sòl però prefereix els que tinguin un bon drenatge, encara que suporta també els argilencs. Requereix bastant humitat.
Són riques en carbohidrats i proteïnes. A mesura que maduren endureixen i guanyen en midó, per la qual cosa s'han de recol•lectar abans de la seva maduració. El fílum de color fosc o negre indica que ja no és recomanable per a consum humà.
Les rosques i tortells de reis, menjades en dates assenyalades (Sant Valero, Reis Mags, etc. ) coincidents amb les festes paganes de la sembra, la recol•lecció, la primavera etc... solen portar una o dues sorpreses. Una solia ser una moneda o regal favorable, i l'altra habitualment desfavorable que obliga a pagar el tortell, consisteix generalment en una llavor de fava.
Aquesta costum, que ha existit sempre del Tortell de Reis, ho hem heretat dels Romans i van ser ells els qui van idear el de posar una fava dins del tortell i al que li tocava era el rei de la festa.
Estan recomanades per a:
• Colesterol: absorbeix el greix dipositat en les venes.
• Diürètica: si es fan infusions amb les seves flors.
• Alzheimer, gràcies a la lecitina i al pujol.
• Depurativa: antireumàtica, infusió amb les seves flors.
• Afavoreix el trànsit intestinal.
En comprar-les hem de fixar-nos en què la beina estigui tesa, de color verd brillant i que en doblegar-la es trenqui i cruixi. Si es doblega o es veu mústiga és mal senyal i no hem de comprar-les. Les faves es consumeixen tant crues com cuinades.
Les faves cuinades es prenen ofegades, saltejades amb cansalada o pernil, en minestra, estofades i en la cuina moderna s'han fet algunes amanides a força de faves.
Wikipedia: fava
Botanica-online
InfoAgro.com
EURORESIDENBTES
