dissabte, 27 de novembre de 2010

L’eriçó morú (Atelerix algirus)



L’eriçó morú (Atelerix algirus) es classifica en tres subespècies:


• Atelerix algirus vagans: Illes Balears
• Atelerix algirus caniculus: Illes Canàries
• Atelerix algirus algirus: Península Ibèrica i Àfrica


Els eriçons moruns són més petits que els comuns, amb unes dimensions que van dels 20 als 25 cm de longitud i un pes de 500 a 700 grams.

Les seves pues són curtes, de 15 a 20 mm, i la franja de color està situada més o menys en el centre de la pua.

Quan l'animal es veu amenaçat, s'enrosca per amagar les seves parts més vulnerables (cap i extremitats) deixant al descobert les seves afilades pues.

El pèl de la cara i el ventre és molt clar, gairebé de color blanc, encara que de vegades la cara presenta un to més fosc.

En el cap hi ha una zona nua que separa en dues parts les pues. Les seves orelles sobresurten de les pues.

Els seus ulls són petits i el seu morro és mòbil i acaba en punta.

Les extremitats són més llargues que les del comú. El dit polze del peu és vestigial i poc desenvolupat. Els seus coixinets semblen més tous i voluminosos.

Habita en zones arbustives, àrees de matoll, pinedes i àrees agrícoles de secà.

Surt de nit a caçar. Consumeixen grans quantitats d'aliments: insectes, cucs, granotes i ous d'aus.

Sobre octubre i novembre sol començar el temps d'hibernació, encara que alguns anys més càlids poden esperar fins a gener, o fins i tot no hibernen si la temperatura es manté agradable i hi ha aliment suficient.

El període d’hibernació el passen en un niu de fullatge per no gastar molta energia, i durant aquest temps poden despertar de tant en tant, sortir a menjar una mica, i tornar de nou a hibernar.

Si les temperatures descendeixen de 1ºC, els eriçons poden morir de congelació. Encara que no són conscients de la temperatura exterior, si aquesta descendeix massa els eriçons es desperten lentament, i busquen un lloc mes càlid per seguir hibernant sense perill a congelar-se.

Els canvis en el metabolisme d'un eriçó durant la hibernació són els següents:
• La seva temperatura corporal descendeix a uns 5-10ºC.
• Estan gelats al tacte.
• Deixen de moure's.
• La respiració es deté durant llargs períodes de temps
• El ritme cardíac es redueix al voltant de 20 batecs per minut.
• S'enrotllen formant una bola de pues compacta i molt rígida.

Tots aquests canvis són deguts a l'estalvi de greixos que ha de fer per sobreviure tant temps sense menjar. Com menys actiu estigui, menys energia utilitzarà i mes temps podrà passar aletargat.

L'època de reproducció és entre abril i octubre. Les femelles parin unes quatre o cinc cries per ventrada.

L’eriçó morú es troba entre les espècies protegides a les Balears.

ESPÈCIE AUTÒCTONA

LA WEB DE LOS ERIZOS.COM

WIKIPEDIA: ERIÇÓ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Todos los comentarios que se realicen no serán publicados al instante. Por seguridad, antes serán revisados para su aprobación.

Tots els comentaris que es realitzin no seran publicats al moment. Per seguretat, abans seran revisats per a la seva aprovació.