Animals

http://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/portada-46282/?campa=yes

Fes clic en la foto per accedir a la pàgina web SERVEI DE PROTECCIÓ D'ESPÈCIES.



FONT: Servei de Protecció d'Espècies

Quadern de camp de fauna: Parc natural de la península de Llevant
Quadern de Camp de Fauna
El color de les sargantanes


Dissabte 4 de juny de 2011

El biòleg i professor de la Universitat de Miami Nathan Dappen porta deu mesos treballant en les Pitiüses, especialment a Formentera, per estudiar la influència dels diferents colors de les sargantanes en les seves relacions sexuals.

FORMENTERA | CARMELO CONVALIA
Per què les sargantanes de les Pitiüses tenen gran varietat de colors? Com influeix aquesta diversitat cromàtica en les seves relacions sexuals? Per què el mateix gen del color es manifesta de forma diferent en mascles i femelles? Aquestes són solament algunes de les preguntes que el biòleg nord-americà i professor de la Universitat de Miami Nathan Dappen (Modest, Califòrnia, 1983) intenta respondre després de deu mesos de treball de camp i diversos experiments científics on no ha matat ni fet mal a cap dels rèptils que ha capturat amb la finalitat d'observar el seu comportament.

En pocs dies torna a Miami per seguir la seva investigació, treballant amb les mostres de sang que ha aconseguit dels citats exemplars i que formen part del contingut del seu doctorat, titulat: ´Diversitat de colors i evolució genètica de l'espècie podarcis pityusensis´ i les seves subespècies endèmiques, totes elles protegides per l'actual legislació.

Amb motiu del dia internacional del Medi ambient, Dappen va oferir ahir una conferència a la sala del centre d'interpretació del Parc Natural de ses Salines, en Ca Marroig, a la qual va assistir la directora del Parc, Paula Goberna, i la consellera en funcions de Medi ambient, Silvia Tur. D'aquesta forma s'inicia el cicle d'activitats divulgatives que es realitzaran en aquest espai, destinat al coneixement i la investigació de l'entorn marí i terrestre del Parc Natural.

Tres colors a Formentera
L'expert va explicar que el color de les sargantanes, podarcis pityusensis, de les Pitiüses i de les seves 42 illots adjacents, està íntimament relacionat amb les característiques del territori. En el cas de Formentera es donen tres tipus diferents d'exemplars segons el seu color. Les blaves se situen a la zona boscosa i de major vegetació d'és Cap de Barbaria. Les verdes es troben fonamentalment en la Mola, i les marrons, a l'àrea de ses Illetes i és Trucadors, en la punta nord de la illa. Es dóna la circumstància que a l'àrea central, en és Ca Marí, es troben exemplars de diversos colors, verds i blaus. Flama especialment l'atenció que en l'illot d'és Vedrà hi hagi oposat exemplars verdblaves amb una franja longitudinal groga en la seva esquena i que a les illes Bledes alguns dels exemplars siguin negres, encara que en realitat, quan s'observen d'a prop, siguin d'un blau molt fosc. També ha classificat sargantanes taronges en s´Illa Negra.

Nathan Dappen explica que la seva investigació té diverses parts. La més bàsica és la classificació morfològica i per colors de les sargantanes. Una altra és l'estudi del seu comportament, especialment en les relacions sexuals, on ha detectat que el mascle dominant sempre és el més gran en grandària i el que té un color més viu. Dappen explica: «Volem saber per què existeix a Eivissa i Formentera aquesta variació tan gran de colors en aquesta espècie, alguna cosa que no es produeix en cap altre lloc del món, resulta molt curiós que en una superfície tan petita ens trobem amb tanta diversitat». Apunta com a primera conclusió que els colors de les sargantanes varien en funció de la vegetació en la qual viuen: «Quan estem en una zona de bosc ens trobem amb sargantanes blaves o verds, però quan el terreny es desèrtic i existeix poca vegetació són marrons, a més no trobes sargantanes verdes en es Cap ni blaves en la Mola». La raó és que aquesta espècie combina a través del seu color el seu poder reproductor i la seva defensa territorial, mitjançant el mimetisme amb l'entorn.

Caníbals i omnívores
L'expert desvetlla: «Hem descobert que la intensitat dels colors de les sargantanes mascle està relacionada amb la seva grandària, si són grans el color és més intens, d'aquesta forma quan veuen a un exemplar gran i molt blau o molt verd no barallen, en canvi com més petit i menys color té és més susceptible de ser atacat per un altre exemplar, ja que aquesta espècie és caníbal però també és omnívora».

L'objecte d'aquesta investigació, pagada per la facultat de biologia de la Universitat de Miami, en la qual han participat nou estudiants sota les ordres de Dappen, és estudiar el comportament sexual d'aquesta espècie, íntimament relacionat amb el color.

Una sargantana mascle pot copular unes deu vegades al dia però a més com més gran i més intens és el seu color, major quantitat de femelles aconsegueix conquistar. Un altre dels experiments realitzats ha estat el d'aïllar en una caixa a 20 mascles i d'altres femelles. Després d'una setmana de convivència van introduir 20 femelles més i els mascles solament van copular amb les nouvingudes.

L'equip d'investigació va arribar més enllà i va utilitzar tinta per a tatuatges en 40 exemplars mascles i d'altres femelles. El resultat és que les sargantanes pintades de forma artificial mantenien més relacions sexuals que les que no havien estat tintades. Pel que Dappen conclou que el color és una referència fonamental en el manteniment i reproducció d'aquesta espècie. «Com més blaus o més verds són els mascles més femelles conquisten», conclou.

El biòleg va explicar que la clau està en un gen comú que marca els colors dels mascles i de les femelles. Quan arribi a Miami podrà estudiar en laboratori aquest mecanisme, gràcies a les mostres de sang que ha enviat des de Formentera i l'estudi de la qual serà objecte d'una altra investigació que completarà el seu treball. El biòleg precisa: «Quan una femella es reprodueix amb un mascle blau, tenen cries blaves, la qual cosa és bo per als mascles, però també tenen femelles blaves, la qual cosa no és bé per a elles ja que són confoses i resulten més vulnerables als depredadors, això genera un conflicte sobre els mateixos gens, això és el que estic estudiant».

Una altra de les conclusions és que les sargantanes blaves són les més atacades per depredadors, especialment ocells, els segueixen les verdes i finalment les marrons. Per aquesta raó el que una femella tingui colors forts no és gens beneficiós per al manteniment de l'espècie i representa un conflicte per a la seva supervivència.

Comportament sexual
Una de les conclusions que ha extret Nathan Dappen de la seva investigació, pendent de concloure, és que els mascles copulen unes deu vegades al dia i prefereixen les femelles desconegudes a les quals ja coneix en les seves relacions sexuals. El color del mascle és un senyal d'atracció.

FONT: Diario de Ibiza
Galeria de fotos
Conill Eivissenc
Conill eivissenc
L'Àguila Peixatera
àguila_peixatera_s


FONT: Servei de Protecció d'Espècies